Provem!! =( =/ =\ =)
Sembla que existeixen més de 50 tipus diferents de somriures. De classificar-los, se’n va ocupar Paul Ekman, pioner en l’estudi de les emocions i la seva relació amb l’expressió facial.
El somriure és l’expressió més fàcil de reconèixer, la que es pot veure a major distància i amb menor temps d’exposició. M’ha semblat curiós que per fer-ho només cal moure un múscul, quan per a la resta d’expressions calen de 3 a 5 músculs concertant-se i actuant junts. És difícil no tornar un somriure; està demostrat que ho fem, fins i tot, davant els rostres somrients d’una foto.
Com a últim apunt, que em va encantar i ja ens havia explicat aquest crèdul que tant m’estimo, somriure allarga la vida.
He trobat avui, full
ejant una revista primer sense massa interès, que Chaplin tenia el seu propi somriure, gràcies a l’acció d’un múscul que la majoria no pot moure de forma intencionada… a excepció d’ell! I així, els llavis s’eleven en un angle més pronunciat, quedant un somriure burlaner que es somriu del propi somriure.
Però el que sí que us dic és, que jo, de tots els somriures de Chaplin, em quedo amb aquest:
Clip de audio: Es necesario tener Adobe Flash Player (versión 9 o superior) para reproducir este clip de audio. Descargue la versión más reciente aquí. También necesita tener activado Javascript en su navegador.