Seduïda
La tarda se n’anava, convidant a vindre la nit. Ella vagava pels carrers. No li venia de gust anar a casa, tancar-se amb aquell aparell que deixava anar imatges i crits. Els crits no els volia sentir, i aquelles imatges no captaven la seva atenció; en absolut li interessaven. Valia la pena que el venguera i al seu lloc hi posara un quadre.
Mai havia xafat aquella zona, però això tampoc la intranquil·litzava.
Caminant, va començar a sentir veus. Aquelles veus sí que la intrigaven. Li estaven fent traure la curiositat, i es va deixar guiar. Va arribar a la porta. No feia por, però realment tampoc convidava a passar.
Dins, una boira de fum dominava l’ambient, però tot i això s’hi podia respirar. Abundaven les foscors; només de quan en quan s’hi trobaven clarors, i baix d’elles estava el motiu pel qual havia arribat a entrar a aquella cofurna.
No havia estat mai en un lloc com aquell. De fet va arribar a pensar si realment hi podia estar, però prompte algú li va fer un gest indicant-li un lloc per seure, convidant-la així a quedar-se. Va sentir-se reconfortada.
Es respirava bohèmia, la bohèmia que tant li agradava, cercava i en eixe moment anhelava. Prompte se’n va adonar del que estava per vindre i allò ho havia somniat mil vegades.
Es comença a sentir parlar de desamor, profund i amarg. Laments, crits de dolor, ràbia, desesperació. Consells, abraços, “tot anirà bé” li van arribar.
De sobte, en canvi, d’un altra banda arriba l’amor, les carícies, els batecs, les ganes d’un “t’he trobat i vull estimar-te sempre”. Es va celebrar aquella gran i nova estima.
Més tard la confusió, els quefers embolicats, els camins per triar, els dubtes, els “que faré?”. “Amic, prompte trobaràs un camí que voldràs recórrer”.
Va seguir la felicitat, el “puc ser-ho perquè no tinc res excel·lentment bo, però tampoc especialment dolent”. “I que seguisca per molts anys!” van desitjar-li.
Ella estava hipnotitzada. Escoltava totes aquelles històries, encisada pel que contaven. Les havia anat absorbint una a una: Havia compadit i entès el cor trencat; havia sentit gran alegria pel nou amor; va comprendre qui dubtava, també ella ho feia; i es va emocionar amb aquell que se sentia feliç i volia compartir-ho.
Pensava en quina mena de màgia s’havia arribat a crear allí dins: La comprensió entre alguns, que encara eren desconeguts i qui sap si després d’aquella nit i confessions serien grans amics; la complicitat que s’establia per deixar-se parlar sense interrompre’s ni xafar-se els sentiments. I pel que feia a ella mateixa, poder-se sentir acollida i de vegades abraçada, entesa i transportada per tots aquells sentiments que s’hi van sentir aquella nit.
I el millor, el que més li agradava: com podien dir tot allò sense paraules. Estava fascinada de veure com als músics no els en calien. De nou, la música l’havia seduïda.
Un post… diferent
Diferent perquè…
Anava caminant per la ciutat, quan m’he parat a un parc (dels poquets que n’hi han!).
M’he assegut, i allí, abraçada per la música i acariciada per un bon solet d’hivern, he gaudit d’un moment que m’ha sentat molt bé.
Només volia provar a transmetre-vos ( i tan de bo puga, encara que siga una mica) eixe bon estat que he tingut.
Clip de audio: Es necesario tener Adobe Flash Player (versión 9 o superior) para reproducir este clip de audio. Descargue la versión más reciente aquí. También necesita tener activado Javascript en su navegador.
Fins prompte, estimats i estimades. =)
Ja havia arribat (2)
Havia arribat l’hivern 
i amb ell la pluja. Ho preferia als forts vents i sobretot als dies glaçats que havien deixat els últims dies de tardor.
No havia tingut notícies seves, no sabia res d’ell. L’acròbata havia desaparegut, sense deixar rastre, sense donar cap senyal de vida.
Hi pensava sovint. Se’n recordava pels moments viscuts junts, però també per coses que veia i creia que li podrien agradar i per històries i dies que, esperava, poguessin compartir.
Ella fins i tot li hauria proposat una fugida, per rodar món i descobrir-lo; per gaudir de petites coses boniques de la vida junts i tornar-hi amb un cap més clar i un cor refet, batent alhora.
Estava preocupada, i de vegades també una forta sensació de tristor l’embargava. Aquesta li amagava la fam i aleshores ni els millors dolços la feien menjar.
Potser no hauria trobat una forma de contactar… O era que no volia?
Per què? Per què? Per què? Aquell “per què” que tant odiava; perquè preguntant-se, preguntant-se, sovint arribava a qüestionar-se a ella mateixa.
Va voltar una mica i rodant, li va arribar una melodia. Aquell so li va fer creure que, d’una o altra manera, tot aniria bé.
Clip de audio: Es necesario tener Adobe Flash Player (versión 9 o superior) para reproducir este clip de audio. Descargue la versión más reciente aquí. También necesita tener activado Javascript en su navegador.
Hey summer sun… =)
Oggi mi hanno presentato questa delizia (MERCI 
).
Siccome mi ha subito affascinato,
ho pensato a condividerla con voi,
così anche la godete.
Credo che la musica che ti fa bene,
se la condividi, te ne farà di più.
Vi auguro un buon lunedì!!
(E buona settimana!! Casomai non ci leggessimo…)
Never before I’ve met your kind… =)
Hey summer sun… =)
Avui m’han presentat aquesta delícia (MERCI ).
Com que m’ha captivat de seguida,
he pensat en compartir-la amb vosaltres,
perquè també la pugueu gaudir.
I és que crec que la música que et fa bé
encara te’n fa més si la comparteixes.
Bon dilluns!! (I setmana!! per si no ens llegim…)
Never before I’ve met your kind… =)
È ritornato il tempo dei…
Fiori azzurri =)
FACTO DE LA FE Y LAS FLORES AZULES.
Li ho scoperti agli inizi di quest’anno.
Dopo la scoperta, non potevo smettere di ascoltarli.
Poi, una lunga pausa e questa settimana, li ho ritrovati.
Ve lo raccomando. Dopo l’ascolto, a me vengono voglie di
“un enero en la playa” (gennaio nella spiaggia).
Buon fine settimana =)
Otra vez es el tiempo de las…
Flores azules =)
FACTO DE LA FE Y LAS FLORES AZULES.
Els vaig descobrir a principis d’aquest any.
Després del descobriment, no podia deixar d’escoltar-los.
Entremig una llarga pausa i aquesta setmana els he re-emprès.
Aquest us el recomano. A mi, després d’escoltar-lo, em sembla
que fa bona pinta “un enero en la playa…”
Bon cap de setmana.
=)