Vinguda (3)
Segurament, el primer cop que va escoltar aquelles notes ja tenia una mica més d’ànim, però també un cor que necessitava plàstic de bombolles.
Volen mesos i mesos, i aquella melodia l’havia sentida milers de cops. Se la sabia de memòria, l’havia cantada amb totes les forces. Fins i tot, sense voler-ho, l’havia dibuixada a la seva ment; potser com un desig que aquell sentiment de fragilitat que estava patint, s’esvaís, com cridant un temps on poder cantar-la amb algú que no deixara anar rebufs quan s’escoltara.
Més mesos encara, i aquella cançó torna a aparèixer. Passen el primers acords i, a més de la seva, es sent una altra veu. De sobte, sense ser tocada, es va sentir tendra i dolçament acariciada.
Clip de audio: Es necesario tener Adobe Flash Player (versión 9 o superior) para reproducir este clip de audio. Descargue la versión más reciente aquí. También necesita tener activado Javascript en su navegador.
