Des del tren (1)
I una vegada més, allí estava. Preguntant-se 
perquè havia d’agafar aquell tren de tornada. De tornada on?!
Ben segur, si no ho fes, trobaria a faltar la familia i els amics d’allà, el poble i algunes de les seves coses, però al mateix temps, els tren per tornar cada cop li agradaven menys.
S’hi sentia a gust en una ciutat com aquella, on en cada viatge descobria una cosa més; on es podia moure sense molestar ningú; on sabia que podria fer el seu propi compte; on hi havia tant per fer que, volent-ho, cada dia podia ser diferent.
I no era només el que sentia per aquell acròbata el que espentava l’anhel de restar-hi; també havia anat adonant-se’n, poc a poc, que havent passat les benanades, el desig de tornar-lo a trobar anava augmentant. [...]