Una estrofa de la cançó del matí següent
No li importaven les preguntes de casa
ni l’estranya situació de despertar amb cabells humits i despullada.
Odiava els records de la funció que rememorava,
sent protagonista d’una obra patètica,
representada per a un únic i obligat espectador.
I sobretot, li dolia la molèstia causada,
i no haver pogut compartir una estona anhelada,
amb qui cada vegada més desitjava com la veu de totes les seves cançons.