El sol del dia d’avui té gust de…
Que els gaudiu, el sol i l’Asleep on a sunbeam!! =)
Una escena
Va arribar al parc enganxada al telèfon. Aquell dia no va cercar el banc on solia seure quan hi anava; simplement va seure en un proper on hi pegava el sol. En alçar el cap, el va trobar, assegut a la gespa, a l’ombra, i provant una jugarota amb els seus dos cans que el rodaven. Se’l va quedar mirar, just perquè aquella hauria sigut una idea que també ella hauria seguit per un diumenge de tarda amb sol.
En seure, els gossos van anar cap a ella, i en fer una volta, van tornar amb qui els hav
ia portat. En veure’ls prop va pensar en la mascota del protagonista d’un llibre que li havia agradat molt; li va fer goig recordar-lo. Atenta a la conversa telèfonica, anava parlant i rient, i en girar el cap se’n va adonar que ell la mirava… Les ulleres de sol solen animar a les mirades més agosarades.
Durant una curta estona, en un altre banc proper, van fer una parada una parella d’ancians, agafats de la mà, tots dos amb lents pel sol -cadascún del seu estil- que assenyalaven els gossos i reien.
Va acabar la trucada i va començar a caminar, allunyant-se del parc. Al seu cap, però, un seguit de preguntes li bategaven, sent respostes de seguida… “Per què te’n vas? Ja he acabat de parlar, què més vols que hi faja? No m’he dut cap llibre… I si et quedares una estona més? Per a què? Per què no proves a dir-li alguna cosa? Vols dir? No t’ha fet bona sensació? Sí, però…” Seguia caminant, amb aquell debat mental interior ben viu i aleshores es va girar. Ell l’estava mirant.
Cantant contes =)
De vegades vaig pel carrer sentint música i us juro que començaria a cantar i ballar… M’imagino que aleshores em trobaria sota un ventall de mirades diferents… Mirades d’ensurt (“Què fa aquesta ara?”), mirades de desaprovació (“Quina poca vergonya”) i amb sort, fins i tot mirades d’enteniment (“Oh! Ella també s’ha deixat dur per la música…) Heheh!! =P
Avui m’ha passat… tenir les ganes, vull dir, no realitzar l’acció i els qui m’acompanyaven eren Els amics de les arts. Com més els vaig sentint, més me van agradant!! I volia deixar-vos amb una cançó seva. Hauria pogut ser Déjà Vu, A vegades, Jean Luc, L’home que treballa fent de gos… Però finalment he preferit aquest conte, com diuen ells, que m’encanta!!
Fins prompte, estimats i estimades, i bon cap de setmana. =)
Acción poética
Fa uns anys, anant de copilot al cotxe, vaig llegir en una paret “Sin ti las emociones de hoy no serían más que la piel muerta de las de ayer.” Em va emocionar molt que algú tinguera la idea de reproduir una de les famoses frases d’Hipólito, l’escriptor fracassat i client habitual del Café des 2 Moulins on treballa Amélie Poulain.
Parlant ara de fa pocs dies i seguint amb una d’aquelles recerques d’imatges que em sorprenguen, vaig trobar la següent:
I em va entusiasmar. I millor encara… n’hi havien més!! I és que, per l’àrea metropolitana de Monterrey, Mèxic, n’hi ha un seguit de frases plasmades en parets, formant part del projecte Acción poética (cliqueu-hi per veure’n d’altres, i ací si voleu saber més com a concepte de l’art contemporani). El creador d’aquest, Armando Alanís Pulido, diu que “En México las editoriales que publican poesía hacen tirajes que van de los quinientos a los tres mil ejemplares, y una barda pintada en una de las principales avenidas de la ciudad de Monterrey, puede ser leída por trescientas mil personas diariamente…“.
Em va encantar el projecte. A banda, qui sap a quanta gent se li haurà endolcit el dia en descobrir una d’aquestes frases… A mi, de segur que em passaria… 
Deliciós…
Feia dies que tenia ganes de posar aquest vídeo… però sentia que havia de trobar un moment concret.
Digueu-me bohèmia… No puc explicar per què, però ara mateixa sento que és eixe moment.
Amb l’esquena socarrada d’una bona jornada a la platja…
Torno a casa i em trobo agradables sorpreses… D’aquelles que pertanyen a les petites coses que fan un bé tan gran alhora…
I he pensat en el trombonet acaronador d’aquesta cançó… deliciós!! =)
Ah!! I no em puc oblidar, gràcies de nou preciosa fada màgica Matilina.
Avui, compartir…
Una cançó. I per mi no és una qualsevol; és d’aquelles que, només en captar les orelles les primeres notes, fan anar els ànims amunt, la boca somriu primer i canta amb ganes després, els peus comencen a moure’s una mica… i depenent del lloc i el moment, la “mica” dels peus es combina amb els braços per provar un ball!! Estimats, estimades, amb la intenció de transmetre-vos el bon rotllo que em dóna a mi, us deixo amb Mezzogiorno, de Jovanotti, que com més el descobrisc, més m’agrada, com a cantant, compositor, ballarí- pallasso i genial declarant de sentiments…
Clip de audio: Es necesario tener Adobe Flash Player (versión 9 o superior) para reproducir este clip de audio. Descargue la versión más reciente aquí. También necesita tener activado Javascript en su navegador.
Princeses
Dina Goldstein, fotògrafa canadenca, impactada per les princeses de Disney, fa la sèrie fotogràfica Fallen Princesses, on les princeses de les pel·lícules de dibuixos desapareixen del món “ideal” a un més real i amb el punt de vista Goldstein. Us recomano un simple clic a la foto que us portara a fer una ullada a aquesta visió.
Paraules de sucre
El seu cor havia perdut la fam.
Un seguit de dietes basades en amargor que últimament havia hagut de tragar li havien fet quedar-se sense apetit. A la fi havia preferit no alimentar-se abans que tornar a notar aquell gust desagradable.
I un matí, però, de sobte, de nou va tornar a notar com se li anava obrint la gana. En sentir aquelles dolçors realment li abellien… perquè eren aquelles dolçors les que la feien ser tan goluda.
NOMÉS PER A TU- Lluís Llach
Amor, t’estimo, i tant t’estimo
que en l’amor meu ets mesura.
Tu has obert límits al meu vol,
que amb serenor declinava,
i avui em crec prop de la plenitud,
només perquè me la imagines tu.
Amor t’estima tant i tot l’amor meu.
I buscaré només per a tu,
amb la ignorància de sempre,
paraules dites pels amants
des de l’albada dels segles,
i per l’engany del meu amor creuré
reinventar el llenguatge a cada gest.
Engany d’amor i veritat de l’engany.
Amor d’etern recomençar,
que empenys la meva aventura,
que proa et fas del meu vaixell,
quan la mar veus embranzida,
en qui allibero antiga esclavitud,
per qui confesso aquesta servitud.
Amor esclau i llibertat de l’amor.
Ensenya’ls la llengua =P
La llengua és, segons http://diccionarisvalencia.es, un sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació o, segons www.diccionaris.cat, un conjunt de paraules que es combinen segons unes normes establertes i que usa una comunitat de parlants per comunicar-se.
Però tot i ser propi d’una comunitat, sovint passa que dues llengües entren en contacte i reben influències alienes. O que, tot i partir d’una convivència lingüística, per interessos o creences hi haja supremacia d’una sobre l’altra, deixant-la com una mena de mostra folklòrica, sense que puga tenir cap rellevància a nivell social o institucional.
Per mi, però, la meva llengua no és només una característica de la comunitat, ni tampoc, ni molt menys, una eina per fer política discutint com es diu d’acord amb la ideologia. Des del meu punt de vista i tornant als termes de diccionari, és el sistema que utilitzo des que vaig aprendre a parlar; el que faig servir quan necessito expressar-me (sense que això no implique que estudio i m’interesso per altres llengües).
Igual com no voldria que es perdera qualsevol dels edificis que formen part de la història, una festa pròpia de centenars d’anys de celebració o el ball que fa ajuntar quasi tot el poble entre balladors/-res i espectadors/-res al mateix carrer, tampoc voldria que “s’extingira” la llengua.
Si parlem en gestió cultural sobre la conservació del patrimoni, sempre aposto per difondre’l, per donar-lo a conèixer i apropar la gent i que així coneixent-lo, puga estimar-lo. Doncs el mateix amb la llengua: estimant-la, però sobretot cuidant-la i usant-la, perquè no serveix de res una promoció o una defensa si després es maltracta.
El fruit del repòs
Davant la mala gana front a una recomanació de repòs, una amiga em va dir (suposo que també per animar-me Gràcies!) : “Ara tindràs temps de fer coses”. Doncs bé, entre elles…
Sondre Lerche- To be surprised