Calma
Ciclistes i patinadors han passat desfilant pel teu costat. També una noia caminant, gairebé ballant, entusiasmada amb allò que li estarien contant els seus auriculars.
Darrere meu, havent-los deixat una distància prou prudencial per no interrompre un bon moment, una parella dins d’un cotxe, es parlava propet i es feia carícies i petons.
Però després, durant molta estona, hem estat sols tu i jo. Havia anat per veure’t, perquè en tenia ganes, i no m’ha decepcionat visitar-te.
Enrere ha quedat un matí de voltes no tan profitoses, mentre un grapat de preguntes i dubtes em pessigaven insistents.
Quina sort poder-te trobar de tant en tant.
I per no anar-me’n sola, quan t’havia de deixar, ha vingut la pluja.