Seguim
Anhelada retrobada.
Desenes d’escrits reservats, de moment, a ella mateixa, en aquell temps de desconnexió.
Cada dia, centenars de cares noves. Paraules amables, i d’altres que ni calia comentar.
Perduda en un petit paradís adequat, atractiu i imperfecte. També de vegades massa ple, però sent alhora igualment màgic i inspirador.
Enlluernada sobretot pels petits somriures, per alguna gran mirada, pels colors de la marea, per les voltes de la llum del far, per les històries ocorregudes en cadascuna d’aquelles pedres que xafa i per les que encara podrien ocòrrer.
L’amor s’imagina per cada racó, invocant gairebé una felicitat conjunta.
Al temps, confirmant-ne constantment, una i una altra vegada, un d’enorme per la mar, la lluna i la música.