Totes les persones grans han sigut nens al principi. Però poques se’n recorden.
Vaig llegir El Petit Príncep, de menuda en català (gràcies als meus pares, que me’l van comprar) i ara
l’he rellegit en italià (gràcies a la millor de les amigues, que me’l va portar d’un viatge).
Us recomano que us llanceu a per aquest conte filosòfic, traduït a 160 idiomes diferents, que amaga frases tant genials com la del títol d’aquest post.
Trobant-me amb l’edició italiana a les mans, em van contar que aquest llibre es recomana llegir vàries vegades al llarg de la vida. Aquest es descriu com un conte filosòfic i potser siga el motiu per rellegir-lo, per entendre’l primer com a conte i més tard poder descobrir molt més al llarg dels viatges i les coneixences del Petit Príncep. I us aseguro que a mi m’ha passat…
No es veu bé més que amb el cor. Allò esencial és invisible per als ulls.
Matiiii!! =)
Què bonica deuria ser aquella veueta…
Coincideixo totaaaalment. I és tan bonic mantindre-la i deixar-se il·luminar per eixa petita llumeta… =)
Moltes vegades crec que és ella la que causa que puguem vore les coses d’una altra manera, que seguim somiant, que seguim jugant, que seguim imaginant i que gaudim rient, ballant… I que ens emocionen aquestes petites grans coses.
Petons també per a tu, i més llum i coses boniques que et porten dolces alegries pel teu cap de setmana i més enllà, preciosa. =* =)