Alegre nostàlgia

I en tornar a sentir aquella cançó se’n va recordar d’aquell estiu de renaixença, benestar i harmonia… La va mostrar a dos nous coneguts, que la tractaven com si de sempre es conegueren, i en sentir-la, a un d’ells li va agradar tant aquell ritme que li va demanar per ballar. Ella va acceptar, i així, descalça al menjador d’aquella casa on la van fer sentir com seva, van ballar un migdia de finals d’estiu.
I durant una bona estona, es va sentir tant envaïda pel record d’aquell moment i aquella estada, que fins i tot es va tornar a sentir tan bé com aleshores.
La nostàlgia que sempre sol tenir un regust de tristor, per l’enyorança de no poder tornar a temps passats feliços, no hi cabia en un moment plàcid, tranquil i assolellat.

Clip de audio: Es necesario tener Adobe Flash Player (versión 9 o superior) para reproducir este clip de audio. Descargue la versión más reciente aquí. También necesita tener activado Javascript en su navegador.

Posted in Escrivint, Music, Petites coses que fan un gran bé |