Només les puntes
Dies de rebufar, sospirar, cavil·lar, d’estar dubitativa, de plantejar-se i replantejar-se coses… En fi.
Agafo el cotxe i estic tant absorta en pensaments variats que ni tan sols poso la rà dio.
Allò que d’acà uns mesos serà aire massa calent que m’obligarà a obrir rà pidament les finestretes del cotxe abans de començar a suar de mala manera, avui encara és un contrast agradable per recuperar la temperatura més baixa, assolida dins d’aquesta casa de parets pètries.
Vaig per camins fins arribar a una carretera. Poso la rà dio. Una xica canta. Em transporta fins una d’aquelles pel·lÃcules de deserts nord-americans de llargues i rectes carreteres. A la que estic jo realment, lluny es veu un camió, amb llums enceses. Més tard i endavant identifico que és un camió de bombers. Qui sap quin incident anuncia. Vaig controlant-lo per l’espillet, fins que el perdo de vista. Ja no ve darrere.
La xica ja no canta. Ara parla amb una veu molt, molt fina.
De sobte me n’adono que ja he arribat. Hora de pintes i tisores.
Feliç 8 de març
A la dona que me va donar la vida i que seguix procurant que aquesta em vaja bé,
a les que me van “gronsar” i me van donar berenar, contes i estima,
a la que me fa riure fins plorar, a la que ens sobren les paraules amb només una mirada,
a les que vos alegreu per mi, per petita que siga cada passa que faja,
a les que m’escolteu, m’aconselleu, me consoleu sempre que ho necessito,
a les que me llegiu el pensament, a les que m’animeu,
a les que encara que no vos veja sovint, sé que esteu ahà pel que calga,
a les que entreu i me llegiu i comenteu o sense comentaris dibuixeu un somriure aprovador,
a les que reuniu aquestes i moltes altres bondats per a la meua sort,
grà cies. I feliç 8 de març a totes i tots.
Que aquest dia que avui celebrem, no tinga sentit celebrar-lo algun dia.
Despertar
Com un animal en letargia, les condicions del medi no han sigut massa adequades per  seguir trobant-vos acÃ.
I, submergida en aquesta mena de tripanosomiasi, he somniat… I m’he traslladat, somniant, a Calgary 88.
I he volat fins Louisiana
i fins la Cuba dels 40.
Però he necessitat tornar… I seguint aquell cicle de l’etern retorn, torno a despertar ara que s’ha avançat la primavera.
Imagine
M’he parat a pensar moltes vegades, què més hauria pogut aportar este home al món si tal dia com avui fa 31 anys no l’hagueren assassinat.
Here comes the…
Avui que fa deu anys que va morir George Harrison, volia fer-li un petit homenatge mitjançant un post amb alguna de les seves cançons. Però quina? Començo a regirar entre elles… Don’t bother me, I need you, Taxman, Love you to, I me mine, Old brown shoe, Only a northern song, Savoy Truffle, Blue Jay Way, For you blue, I want to tell you, If I needed someone, It’s all too much, Long long long, Not guilty, Piggies, The inner light, Think for yourself, Whithin you without you, You know what to do, You like me too much…
I aleshores, clar… em tenta While my guitar gently wheeps, que per a mi destil·la passió… Però l’altre dia, tal i com havia imaginat tantes vegades (simplement perquè és el que hem transmet la cançó) comprovo que Harrison la va composar en veure eixir el sol un dia d’inici de primavera mentre s’estava un temps a una casa al camp d’Eric Clapton l’any 1969.  I en saber-ho i sentir-la se’m posa la pell de gallina.
Clip de audio: Es necesario tener Adobe Flash Player (versión 9 o superior) para reproducir este clip de audio. Descargue la versión más reciente aquÃ. También necesita tener activado Javascript en su navegador.
Però… i Something?
Grà cies George.
Deixa’m creure
Era el negre profund dels teus ulls
des del fons de la teva mirada
s’intueix el fulgor d’una llum
però és tan tènue i tan lleu i s’apaga.
Deixa’m creure, deixa’m creure en tu.
Un estel en la nit clara d’hivern
em fa allunyar enmig de la tempesta
la teva ombra envoltada de llum
reflexa la lluna rere la finestra.
Creu en mi, Creu en mi.
Deixa’m creure, deixa’m creure en tu.
Deixa’m creure, deixa’m creure en tu.
Clip de audio: Es necesario tener Adobe Flash Player (versión 9 o superior) para reproducir este clip de audio. Descargue la versión más reciente aquÃ. También necesita tener activado Javascript en su navegador.
Deixa’m creure- Mishima- Ordre i aventura
Sentia aquesta cançó en bucle, una i una altra vegada, com qui resa paraules sagrades, en aquella habitació dels dos llits junts des d’un meravellós 23. Per més, PER TU.
Frames
FRAME noun
1 [of picture, door] marc masculine; [of glasses] muntura feminine; [of chair, bed] armadura feminine; [of bicycle] quadre masculine; [of boat] carcassa feminine
2 [physique] cos masculine;
transitive verb
1 [put in a -] emmarcar
2 [express] formular, expressar
3 informal [set up] posar un parany, falsejar la culpabilitat de
FRAMES from Martin Thoburn on Vimeo.
Somnis de somnis
D’Antonio Tabucchi n’havÃem parlat en una altra ocasió. I és que aquests dies vaig rellegint una altra de les seves obres: Sogni di sogni. Ens explica acà un somni de Dèdal, Ovidi, Apuleio, Cecco Angiolieri, Villon, Rabellais, Caravaggio, Goya, Coleridge, Leopardi, Collodi, Stevenson, Rimbaud, Cechov, Debussy, Tolouse- Latrec, Pessoa, Majakovskij, Garcia Lorca i Freud.
De tots aquests somnis, us dixo el primer:
SOMNI DE DÈDAL, ARQUITECTE I AVIADOR
Una nit de fa milers d’anys, no és possible calcular amb exactitud el temps, Dèdal, arquitecte i aviador, va tenir un somni. Va somiar que es trobava a les entranyes d’un palau immens, recorrent un passadÃs. El passadÃs desembocava en un altre passadÃs i Dèdal, fatigat i confús, el recorria recolzant-se a les parets.
Quan havia recorregut el passadÃs va desembocar en una petita sala octogonal, de la que partien vuit corredors. Dèdal va començar a sentir una gran ansietat, un desig d’aire pur. Va enfilar un corredor, però aquest acabava contra una paret. Va prendre un altre, i també aquest acabava contra una paret. Set vegades més ho va intentar Dèdal, fins que, a la vuitena, va enfilar un corredor llarguÃssim que després d’una sèrie de corbes i d’angles va desembocar en un altre corredor. Dèdal aleshores va seure sobre un escaló de marbre i va començar a reflexionar. Sobre les parets del corredor hi havia torxes enceses que il·luminaven els frescos blaus d’aus i de flors.
Només jo puc saber com eixir d’acÃ, es va dir Dèdal, i no ho recordo. Es va llevar les sandà lies i va començar a caminar descalç sobre el pis de marbre verd. Per a consolar-se, es va posar a cantar una antiga cançó de bressol que havia aprés d’una vella criada que l’havia acaronat durant la seva infà ncia. Les arcades del llarg corredor li restituïen la seva veu repetida deu vegades.
