Imagine
M’he parat a pensar moltes vegades, què més hauria pogut aportar este home al món si tal dia com avui fa 31 anys no l’hagueren assassinat.
Here comes the…
Avui que fa deu anys que va morir George Harrison, volia fer-li un petit homenatge mitjançant un post amb alguna de les seves cançons. Però quina? Començo a regirar entre elles… Don’t bother me, I need you, Taxman, Love you to, I me mine, Old brown shoe, Only a northern song, Savoy Truffle, Blue Jay Way, For you blue, I want to tell you, If I needed someone, It’s all too much, Long long long, Not guilty, Piggies, The inner light, Think for yourself, Whithin you without you, You know what to do, You like me too much…
I aleshores, clar… em tenta While my guitar gently wheeps, que per a mi destil·la passió… Però l’altre dia, tal i com havia imaginat tantes vegades (simplement perquè és el que hem transmet la cançó) comprovo que Harrison la va composar en veure eixir el sol un dia d’inici de primavera mentre s’estava un temps a una casa al camp d’Eric Clapton l’any 1969.  I en saber-ho i sentir-la se’m posa la pell de gallina.
Clip de audio: Es necesario tener Adobe Flash Player (versión 9 o superior) para reproducir este clip de audio. Descargue la versión más reciente aquÃ. También necesita tener activado Javascript en su navegador.
Però… i Something?
Grà cies George.
Deixa’m creure
Era el negre profund dels teus ulls
des del fons de la teva mirada
s’intueix el fulgor d’una llum
però és tan tènue i tan lleu i s’apaga.
Deixa’m creure, deixa’m creure en tu.
Un estel en la nit clara d’hivern
em fa allunyar enmig de la tempesta
la teva ombra envoltada de llum
reflexa la lluna rere la finestra.
Creu en mi, Creu en mi.
Deixa’m creure, deixa’m creure en tu.
Deixa’m creure, deixa’m creure en tu.
Clip de audio: Es necesario tener Adobe Flash Player (versión 9 o superior) para reproducir este clip de audio. Descargue la versión más reciente aquÃ. También necesita tener activado Javascript en su navegador.
Deixa’m creure- Mishima- Ordre i aventura
Sentia aquesta cançó en bucle, una i una altra vegada, com qui resa paraules sagrades, en aquella habitació dels dos llits junts des d’un meravellós 23. Per més, PER TU.
Frames
FRAME noun
1 [of picture, door] marc masculine; [of glasses] muntura feminine; [of chair, bed] armadura feminine; [of bicycle] quadre masculine; [of boat] carcassa feminine
2 [physique] cos masculine;
transitive verb
1 [put in a -] emmarcar
2 [express] formular, expressar
3 informal [set up] posar un parany, falsejar la culpabilitat de
FRAMES from Martin Thoburn on Vimeo.
Somnis de somnis
D’Antonio Tabucchi n’havÃem parlat en una altra ocasió. I és que aquests dies vaig rellegint una altra de les seves obres: Sogni di sogni. Ens explica acà un somni de Dèdal, Ovidi, Apuleio, Cecco Angiolieri, Villon, Rabellais, Caravaggio, Goya, Coleridge, Leopardi, Collodi, Stevenson, Rimbaud, Cechov, Debussy, Tolouse- Latrec, Pessoa, Majakovskij, Garcia Lorca i Freud.
De tots aquests somnis, us dixo el primer:
SOMNI DE DÈDAL, ARQUITECTE I AVIADOR
Una nit de fa milers d’anys, no és possible calcular amb exactitud el temps, Dèdal, arquitecte i aviador, va tenir un somni. Va somiar que es trobava a les entranyes d’un palau immens, recorrent un passadÃs. El passadÃs desembocava en un altre passadÃs i Dèdal, fatigat i confús, el recorria recolzant-se a les parets.
Quan havia recorregut el passadÃs va desembocar en una petita sala octogonal, de la que partien vuit corredors. Dèdal va començar a sentir una gran ansietat, un desig d’aire pur. Va enfilar un corredor, però aquest acabava contra una paret. Va prendre un altre, i també aquest acabava contra una paret. Set vegades més ho va intentar Dèdal, fins que, a la vuitena, va enfilar un corredor llarguÃssim que després d’una sèrie de corbes i d’angles va desembocar en un altre corredor. Dèdal aleshores va seure sobre un escaló de marbre i va començar a reflexionar. Sobre les parets del corredor hi havia torxes enceses que il·luminaven els frescos blaus d’aus i de flors.
Només jo puc saber com eixir d’acÃ, es va dir Dèdal, i no ho recordo. Es va llevar les sandà lies i va començar a caminar descalç sobre el pis de marbre verd. Per a consolar-se, es va posar a cantar una antiga cançó de bressol que havia aprés d’una vella criada que l’havia acaronat durant la seva infà ncia. Les arcades del llarg corredor li restituïen la seva veu repetida deu vegades.
Un present
Pel tercer 23, per a tu, un present.
Clip de audio: Es necesario tener Adobe Flash Player (versión 9 o superior) para reproducir este clip de audio. Descargue la versión más reciente aquÃ. También necesita tener activado Javascript en su navegador.
Feliu Ventura-Present
Tinc, per a tu, un present
I no és d’aniversari
Ni de cap dia assenyalat
Tinc, per a tu, un present
Que t’acompanye sempre
Com el teu amulet ocult
Històries ferrovià ries
Pujo al tren i allà està Claudia. És rossa, ben blanqueta i em mira amb uns ulls ben grans quan m’assec al seient del costat. Té quatre
anys, o això ha dit la seua “auelaaaa“, a qui Claudia no deixa de cridar per fer-li preguntes sobre coses que  profundament l’encuriosixen. Tot i l’apel·latiu, la auela sembla jove i alterna les respostes a la néta amb una conversa amb una senyora que s’asseu d’esquena a ella. La perspectiva resulta divertida, perquè pareix que l’à via interprete un estrany i animat monòleg.
Claudia s’avorreix, prova a seguir la conversa de la iaia, però prompte comprova que tampoc li interessa i juga amb un gosset de joguet que en tocar-lo prop del collar, ganyola. Ella l’acaricia tendrament, produint per un moment un bucle de ganyols, i el torna a guardar a una bosseta de plà stic.
I és aleshores que l’à via li dona un lleó de joguet perquè el guarde, advertint-li al temps ” Para compte, a vore si se’l menja”. La iaia gira el cap i segueix parlant sense adonar-se’n del que ha fet. Acaba d’encarregar una gran i difÃcil tasca a la néta, que tot i acomplir l’ordre i posar-los junts, fa cara de sorpresa i responsabilitat, obrint més encara els seus grans ulls per vigilar la pau animal dins d’aquell saquet.
