Anna Blau
I la resta de colors.
Error404 #5 De cine
L’error 404 d’avui ve de la mà de @paubarrina. Em va dir que m’agradaria i va endevinar! Grà cies!
I és que el d’avui és un senyor 404, bé, de fet molts, ja que la pà gina imdb va mostrant diferents errors 404, relacionats amb pel·lÃcules i sèries. Vos en dixo acà uns quants.
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
-
Aterriza como puedas, Atrapado en el tiempo, Cadena perpetua, Cine, Colega dónde está mi coche?, El club de la lucha, El gran Lebowski, El mago de Oz, El señor de los anillos, error404, imdb, La leyenda del indomable, La pelÃcula de los Teleñecos, La princesa prometida, Lost, OlvÃdate de mi, Pulp Fiction, Regreso al futuro, Seven, Star Wars Episode IV
Conta’m la història…
Conta’m la història
de com el sol estimava tant la lluna
que moria cada nit
per deixar-la respirar.
90
De vegades no saps sobre què escriure i d’altres les idees arriben en el moment i lloc més insospitat. L’altre dia em van pillar en un lloc que no freqüento massa, la veritat: el gimnà s. A la tele hi havia un programa especial de música dels 90. Ai els 90… sempre em ve al cap aquell HOLA de les OlimpÃades del 92, el Cobi, el Curro, l’Expo, la ruta del bacalao…
Mentre corrÃa vaig sentir el Girl like you d’Edwins Collins, el Lovefool de The Cardigans, però el més contundent va ser arribar al I like big butts. (Als també addictes a la sèrie Friends,  vos sonarà d’este moment).
Pedalejava, al·lucinava i mirava els gens dissimulats pentinats, els vistosos vestits i els indispensables i nombrosos culs. I entre totes aquelles impactants imatges, vaig pensar que tenint prou imaginació als 90 per creure que a l’any 2000 anirÃem en cotxes voladors i viurÃem en ciutats intel·ligents, no haurÃem pogut imaginar aquesta situació actual.
Feliç dia dels treballadors i treballadores
(espero que prompte en siguem més)
Getting into the swing…
De vegades tinc desitjos de sentir certa cançó i en aquell moment no puc… quin desfici!
D’altres, són les cançons qui em pillen desprevinguda. Avui, al final d’un reportatge sobre Sevilla que encara em feia més ganes viatgeres,  m’ha sorprès aquesta.
Getting into the swing, getting into the swing, getting into the swing, getting into the swing, getting into the swing, getting into the swing, getting into the swing, getting into the swing…
Kings Of Convenience – I’d Rather Dance With You from spitz on Vimeo.
L’hora del vermut
Per un dimarts de sol, ara més fort ara menys, quasi ja acabant el mes i quan passen per poc de les 12:30 no se m’ocorre res millor que un poc de vermut, Vermut Combo en este cas.
Alternança d’estats desiguals
Cançons de Lucrècia Bori vénen de la tele.
La mare pasta, potser fa carquinyols o pasta per fer cócs.
Ju fa una migdiada a la butaca d’aquelles que el pillen desprevingut.
Jo he detingut l’estudi i no sé com, he anat a parar al fotolog de DZD, perquè m’encantava (i encara m’encanta, en altres llocs) mirar les seves fotos. Estant datades, m’he amarat d’aquells temps, que se m’havien pronosticat tristos en part, i després els recordo feliços. Tindrà raó la cançó sobre els temps passats?
Havia d’escriure (autoobligació imposada) sobre Carles Sabater. Ahir vaig posar la tele perquè m’acompanyara amb el cafè de primera hora i va eixir ell, recordant-me els 14 anys de la seva mort i en conseqüència totes les cançons que sabia de memòria de tant sentir-les gustosament. I no era la única, tots a casa escoltà vem SAU.
I sentint a la Bori primer, després a Carles, pensant en eixos temps que dic primer i en la incertesa actual, em venen llà grimes. “Quietes!” Estúpid desà nim.
“Ves amb compte” diu la veu de dins “amb tant desà nim potser ho arruïnes tot.”  Més valdrà fer-li cas, encara tindrà raó. Prou desà nim.
Giravolta
El meu cap no para de pegar voltes,
d’això serà que acabo amb mal de cap,
amb mals humors
o a les nits amb malsons.
Merda de temps difÃcils.
Demanaré almenys per aquesta nit ajuda a Morfeu,
perquè avui només puga…
1823
Serà el primer post de l’any
i no obstant feia molt que el volia escriure. Per què?
Per l’estima dedicada,
per sorpreses que mai havia rebut,
per aquella mà que agarrava la meva enmig d’emocions de cine,
pels abraços i el consol enmig d’un dia desfeta en llà grimes,
per aquelles idees divertides que m’han fet riure ben a gust,
per totes aquelles anades i tornades,
per poder-te trobar entremig de totes aquelles cares que esperen,
per les propostes per fugir de l’habitual,
per reservar à nims i donar-me’n sempre que me’n calguen,
per la paciència en aquells dies en els que no eixia de cabòries embolicades,
per interessar-te pels meus,
per la tendresa en els carÃcies,
pel reconfortar entre braços,
per la calor transmesa en els besos,
per moltes altres coses que segur que ara no sabré dir,
per abans, per ara, per sempre,
per TU.
-
Blog sota llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 License
